13, 14 I 15 DE JULIOL: RETORN A MARRAQUEIX I VOL CAP A GIRONA

Degut al trauma que teniem amb els autobusos de llarg recorregut marroquins, la tornada de Essaouira a Marraqueix vem decidir fer-la amb la companyía Supra Tours, una companyia quasi per a turístes, amb aire acondicionat, seients còmodes, música... potser us semblarà poc aventurer, pero, que coi! ja ens ho teníem ben merescut, no? la ruta era acabada, ens sentiem nets i bé i qualsevol agafava ara un d'aquells maleïts autobusos per un trajecte que, total, durava dos hores...

Un cop a Marraqueix vem tornar al Riad de principi de ruta tancant així un cercle que havia començat feia quasi un mes. Vem aprofitar per a tornar a veure algues de les primeres coneixences, explicar l'aventura, tornar a recórrer el zoco i sobretot, sobretot, disfrutar de la terrasseta del riad amb un bon té i algún que altre canuto fumats en bona companyia.

La tarda del 15 vem sortir a buscar cartrons amb les bicicletes i comprar cinta adhesiva, deixant-ho tot a punt per la última pedalada que ens havia de dur fins a l'aeroport...

I ja estem aqui de nou!!!

Esperem que, des de la distància, hagueu pogut disfrutar amb nosaltres d'aquesta petita aventura, i us animem a fer també aquesta ruta.

A partir d'ara, anirem ampliant més tranquilament el bloc, possant-hi informacions que creiem puguin ser útils, i transcrivint els fulls de ruta que nosaltres vem utilitzar.

...I qui sap?... potser l'estiu que ve obrim un nou bloc carregat de colors i horitzons diferents!

Salutacions a tothom i gràcies pel vostre suport

Una abraçada forta!

Francesc i Andreu

10, 11, 12 i 13 de JULIOL: ESSAOUIRA: LA BOHEMIA A LA COSTA MARROQUINA

Aquest capítol l'escrivim ja des de casa, doncs vem aprofitar els ultims dies per a descansar i disfrutar del poc temps que ens quedava al marroc. Escriure des de la distancia fa que les coses es deformin una mica i perden part de la intensitat del moment, però tot i així ho intentarem...

Després de recórrer els 70 kms que ens quedaven per arribar a Essaouira, la primera cosa que ens va sorprendre al arribar, va ser el fort vent que hi bufava, i que més tard vam saber que és una constant en aquesta població; així com a Roses o Figueres hi bufa la tramuntana, Essaouira és coneguda com la ciutat dels vents, doncs tot l'any bufa, convertint aquesta en un paradís per als surfistes i els kitesurfistes, trobant a cada racó samarretes i demés souvenirs dedicats a aquests esports.

Només entrar a la població ens vem creuar amb dos nanos que ens van oferir un apartament per 200 dirhams la nit; donat que ja veniem a descansar i que el preu tampoc era excessiu, vem decidir fer-nos l'homenatge i vem passar els 3 dies d'estança totalment regalats en un apartamentet amb 2 habitacions, cuina i lavabo (a l'estil marroquí es clar).

Essaouira és una bonica ciutat costera, on els venedors no insisteixen tant com a Marraqueix per a vendre't els seus productes (cosa que vem agraïr) i on a cada racó pots trobar tallers oberts d'artesanía, on pots compartir opinions amb els creadors.

Tot i el gran nombre de turistes que vem trobar, això no va evitar que ens fessim amb gent d'allà, i ens van explicar que en altres temporades és una vil.la molt tranquila, on hi van els pintors a fer les seves creacions, els escriptors a trobar-hi la inspiració i els artesans gaudeixen d'una vida plaent i amable.

Jalil, un vell escriptor que vem coneixer ens ho va definir així:

-Venir a Essaouira és como nadar en el fondo del mar

8, 9 i 10 JULIOL: ELS PIJOS D'AGADIR I FUGIDA A ESSAOUIRA

Ens despertem a Agadir i obsevem el contrast de nivell de vida amb tot el que fins ara haviem vist; gent ben vestida, parcs de gespa, restaurants, llums de neo, noies destapades... i en definitiva pasta, molta pasta!!!

Coincideix que fan un festival de musica i sortim a donar un tomb per la nit.

Veient que és una ciutat molt turistica i poc atraient pugem a les bicicletes direccio Esaouira.

Pel cami coneixem a un Pastor que oculta un artista en potencia i a Karim, un noi musulma que esta fent el viatge amb bicicleta des de belgica (on viu) fins a un poble a prop d'Agadir, on viu la seva familia (50 dies de viatge!)

Salut i força al pedal company!!!

6 i 7 JULIOL DUNES DEL SAHARA

Avui hem fet un minim apropament a la gent del desert i a aquestes magnifiques escultures creades per la sorra i el vent.

Les dunes ens han donat la seva benbinguda i ens han acollit en la nit del desert, on la cupula celeste no té limits..

A la nit compartim uns tes amb els companys de Haima i l endema ens despedim d ells alegrament direccio Agadir.

Les 12h de viatge que venen a continuacio es converteixen en un descens als inferns per la calor, suor, aglomeracio de gent, distancia i temps.

Una de les pitjors experiencies del viatge!!!!

Arribem a Agadir a les 3 de la matinada i acabem fent temps en un Kebab fins que obren el Camping.

Per cert sembla un basurero!!!!

5 JULIOL 2010 FI DE RUTA I DESCANS MERESCUT

Al llevar-nos al mati descobrim que tan sols estavem a pocs metres de Zagora cosa que la nit no ens va dixar veure.

Nomes arribar a Zagora un noi amb una motoreta ens assalta per conduir-nos a un alberg que al final acabem acceptant ja que el preu i el lloc ens semblen força atractius.

Zagora es una ciutat interessant amb aires africans on es poden observar diferents tallers de ferro i fusta bastant especialitzats.

Ja que estem a tocar del Sahara ens aventurarem a fer una passajedeta amb camell per les primeres dunes del desert...

ZAGORA: UN FINAL QUE MAI S'ACABA

Ja nomes queda una etapa per arribar a Zagora, la capital del sud. Donades les altes teperatures que ronden per aquestes latituds i la distancia que ens separa del nostre desti (100 kmts) ens llevem ben d'hora per a avançar sense sol. Pero, ai!!! el propietari del camping encara no s'ha llevat i no li vam pagar, aixi que entre una cosa i una altra acabem sortint a les 8:00.

Els primers 40 kmts fins a l'entrada de la Vall del Draa els fem de forma agil i rapida, pero arribat aquest punt, el sol ja amenaça amb contundencia dalt del cel i decidim fer una parada al palmerar de la vall; cosa que ens permet descobrir el cami del palmerar. Un paradis del desert on trobem descans i ombra.

Reemprenem la marxa sobre les 4 pero rapidament hem de tornar a parar; aixo no hi ha qui ho aguanti i no volem caure desmaiats... Fins que no ets aqui no saps realment el que es la calor...

Sobre les 7 tonem a pedalar. Els residus de la calor i el cansament que aquesta comporta ens fan avançar mes lentament, fent que ens caigui la nit abans d'arribar a Zagora.

Amb la incertesa de la distancia que ens queda (ens han dit coses diferents) decidim fer una acampada d'emergencia a prop de la carretera.