Tota l' etapa transcorre en una terra seca i amb molt de vent...
A mig cami parem en un poble que resultara dir-se Iknioun ja que el sol de migdia no l' aguanta ni Ala. Trobem una ombra sota un gran arbre situat just davant de la Mesquita. Desde alli som testimonis de l' oracio del migdia on joves i grans vestits amb tuniques blanques apareixen de tots els recons per unir -se al cant de l' imam.
Abans de marxar fent un cafe al bar del poble ens sentim extranya i incomodament observats pels parroquians. Quina diferencia de tracte amb altres pobles molt mes acollidors!!!
Observem molta infraestructura del govern i ni una sola dona al carrer?????? Ultraconsevadurisme musulma??????
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada