29 JUNY 2010 GORGES DEL TODRA

80 kilometres de pedalada ens porten fins a les Gorges del Todra.

Just entrem en aquesta zona, carregada d'una magia especial, comencem a percebre un canvi important. Els paisatges i escenes de pobresa i els nens enfangats que demanaven Dirhams i menjar, desapareixen i tenim la sensacio que entrem en un parc tematic a l'estil Walt Disney.

Els cotxes aque ens creuem, molts amb matricula francesa o espanyola, son conduits per families martroquines de classe mitja /alta.

En una parada a mig cami ens paren a saludar tres motoristes de trial. Les robes esportives amb que vesteixen semblen armadures exagerades per les proteccions, amb el detall d'anar tots de negre. No ens extranyem quan ens diuen que son Madrilenys... Nomes els falta la llança i l'escut per acabar de ser "conquistadores espanyoles". Suposem que poden ser de la nazional per la jeta que tenen... Quina flipada que porten la caballeria de supermotoristes!!!

Dormim al terrat de l'alberg "Les etoiles du Todra", i notem que hem entrat a una zona preparada pels turistes on els nens ja no saluden amb inocencia pero es banyen al riu amb banyadors de marca i un bon cotxe al costat.

28 JUNY 2010 ARRIBADA A AGOUDAL: L'ALBERG D'IBRAHIM I LES CASCADES D'AKSHIAM

Cada dia ens sentim mes endinsats en la vida i costums de la muntanya.

La soledat dels pastors, el treball callat de les dones, la quietud de les pedres i la vigilancia silenciosa dels nuvols, no impedeixen la amabilitat d'aquesta senzilla gent, que malgrat no tenir res senten la necessitat de compartir-ho tot.

Avui hem conegut a Driss, el petit pastor i a Hatou, el seu company mentre ens endinsavem per la vall en direccio a la cascada Akshiam amb el recent conegut Atman ( guia de l'alberg Ibrahim).

Com mes dies passem en aquestes muntanyes, mes ens cala la sensacio d'humiltat fent-nos plantejar fins a quiun punt es necessari un sistema de vida occidental on, per general prima la rapidesa i l'individualisme.

Aqui t'adones que el mes important es el tracte huma i que tota la resta es superflu.

28 JUNY 2010 IMILCHIL: UNA GRAN AMISTAT

Arribem a Imilchil a mitja tarda deixant enrere la zona d estres i construccio.

Despres de dinar coneixem l 'Ismael, un chaval collonut que ens ensenya el poble i que ens diu quatre frases en catala. Aixo fa que nosaltres també ens interessem per la seva llengua, el Tamasik, i sorgeix una bona amistat amb l ' intercanvi cultural.

Gracies a ell coneixem el Said i el Mustafa, que son guies de muntanya i acabem fent un te i unes pipes de kifi a la seva interessant tenda d' antiguitats amasik.

L' endema l ' Andreu se'n va als llacs de Tislit i el Cesc es tanca a l' alberg afectat per la tipica diarrea marroquina, de la qual rapidament es recuperara.

Acabem de passar la tarda amb ells i després de passar-nos les direccions l ' Ismael ens regala un bonic amulet a cadascu del simbol Amasik.

Ens veiem aviat Ismael Saha i Armanbad !!!!!!

26 i 27 JUNY 2010 TERRA DE MINEROS LOKOS

Dos dies de pedalada, pedalada i mes pedalada, quatre colls que ronden els 2000 mts i camions; molts camions...

Entre Tounfite i Imilchil, el govern Marroqui ha iniciat un pla per a comunicar tots els pobles, fer-hi arribar electricitat, aixecar escoles i, en definitiva ajudar a fer progressar la zona. Aixo dificulta una mica el rodatge i crea situacions una mica pesades a vegades. Per altra banda, la poblacio d'aquestes valls ha canviat una mica i ja no semblen tan hospitalaris. La gent amb qui ens creuem son esquerps i en una ocasio fins i tot ens foragiten amb un gest de la ma. Aixo sumat al gran frenesi i la pols aixecada per la construccio de la nova carretera ens fa anomenar-los (carinyosament) Los Mineros Lokos (recordeu el planeta asturiacs?)

Arribem al migdia del 27 a Imilchil rebentats, on ens fotem el nostre primer Tajin despres de 2 cocacoles ben fresques.

25 JUNY 2010 CANVIS DE PAISATGE

Ens comencem a acostumar a pedalar per aquestes tezrres i les nostres cames aguanten cada cop mes quilometres; avui n em fet seixanta.

Amb cada vegada mes coneixement de la llengua ens acostumem a saludar els nomades que ens creuem per el cami i participem de la seva quotidianitat aturant-nos de tant en tant per parlar amb ells.

L etapa transcorre sense incidents, i al llarg del dia el paisatge va variant; del pla a la vertical, de la sequedat de la terra a la fertilitat dels boscos, i de la pista de terra a l asfalt.

Parem a aprovisionar-nos a l Alberg de Tagoudit on ens aten una bellissima noia que diu anomenar-se Afitah...

Dinem uns kilometres mes enlla a l Alberg Ahdaoui i prenem forces per atacar un coll de 2308 mts.

Baixant comencem a trobar obres a la carretera i ens endinsem a la terra de "Los Mineros Locos" ( algu ha vist Accion Mutante?).