10, 11, 12 i 13 de JULIOL: ESSAOUIRA: LA BOHEMIA A LA COSTA MARROQUINA

Aquest capítol l'escrivim ja des de casa, doncs vem aprofitar els ultims dies per a descansar i disfrutar del poc temps que ens quedava al marroc. Escriure des de la distancia fa que les coses es deformin una mica i perden part de la intensitat del moment, però tot i així ho intentarem...

Després de recórrer els 70 kms que ens quedaven per arribar a Essaouira, la primera cosa que ens va sorprendre al arribar, va ser el fort vent que hi bufava, i que més tard vam saber que és una constant en aquesta població; així com a Roses o Figueres hi bufa la tramuntana, Essaouira és coneguda com la ciutat dels vents, doncs tot l'any bufa, convertint aquesta en un paradís per als surfistes i els kitesurfistes, trobant a cada racó samarretes i demés souvenirs dedicats a aquests esports.

Només entrar a la població ens vem creuar amb dos nanos que ens van oferir un apartament per 200 dirhams la nit; donat que ja veniem a descansar i que el preu tampoc era excessiu, vem decidir fer-nos l'homenatge i vem passar els 3 dies d'estança totalment regalats en un apartamentet amb 2 habitacions, cuina i lavabo (a l'estil marroquí es clar).

Essaouira és una bonica ciutat costera, on els venedors no insisteixen tant com a Marraqueix per a vendre't els seus productes (cosa que vem agraïr) i on a cada racó pots trobar tallers oberts d'artesanía, on pots compartir opinions amb els creadors.

Tot i el gran nombre de turistes que vem trobar, això no va evitar que ens fessim amb gent d'allà, i ens van explicar que en altres temporades és una vil.la molt tranquila, on hi van els pintors a fer les seves creacions, els escriptors a trobar-hi la inspiració i els artesans gaudeixen d'una vida plaent i amable.

Jalil, un vell escriptor que vem coneixer ens ho va definir així:

-Venir a Essaouira és como nadar en el fondo del mar