Ens comencem a acostumar a pedalar per aquestes tezrres i les nostres cames aguanten cada cop mes quilometres; avui n em fet seixanta.
Amb cada vegada mes coneixement de la llengua ens acostumem a saludar els nomades que ens creuem per el cami i participem de la seva quotidianitat aturant-nos de tant en tant per parlar amb ells.
L etapa transcorre sense incidents, i al llarg del dia el paisatge va variant; del pla a la vertical, de la sequedat de la terra a la fertilitat dels boscos, i de la pista de terra a l asfalt.
Parem a aprovisionar-nos a l Alberg de Tagoudit on ens aten una bellissima noia que diu anomenar-se Afitah...
Dinem uns kilometres mes enlla a l Alberg Ahdaoui i prenem forces per atacar un coll de 2308 mts.
Baixant comencem a trobar obres a la carretera i ens endinsem a la terra de "Los Mineros Locos" ( algu ha vist Accion Mutante?).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada