Ens llevem a les 5:30 del mati i sobre les 6 ja estem pedelant per a evitar la forta calor.
Despres de fer el coll de Jaffar i fer la primera suada, durant el descens, sen's creua pel cami una noieta nomada amb cara d espavilada convidant-nos a la seva haima a prendre un te. Sera la primera de les moltes vegades que sentirem la frase: "Un the a la maison".
Ens condueix fins al campament a pocs metres d'alli.
Dins la haima ens conviden a esmorzar Agrom (el pa bereber) i formatge de cabra (bonissim, pero fortissim), acompanyat de bon te fet amb brasa.
Ens empapem del seu modus vivendi intentant comunicar-nos amb simbols, expressions i somriures.
Despres arriba el pare transmetent la mateixa senzillesa, alegria i absencia de desconfiança que la mare o les filles a qui demostra estima sincera.
A l'hora de marxar fem algun intercanvi com a pagament per l'esmorzar i ens despedim entre somriures abans no ens buidin les alforges.
La pista que transcorre durant els seguents 6 kilometres anem trobant altres pastors nomades; que ens aturen per saludar o per a demanar tabac.
"Es sorprenent la quantitat de vida que hi ha en aquestes muntanyes quan aparentment semblen totalment despoblades"
Al arribar al fons de la seguent vall ens trobem un grup de paletes que estan obrint cami a cops de pic i pala. Ens conviden a dinar: Tajin amb verdures casolanes i ocell caçat al bosc que no ens atrevim a tastar...
Arribant al seguent poble, els tornem a trobar i ens conviden a berenar a casa seva i agraim el fet que no ens venguin/demanin res a canvi. Es mes, amb lo pobres que son ens ofereixen de regal unes botes que no podem acceptar.
Seguint el cami no ens deixen d interceptar nens per un parell de pobles molt pobres.
Passem la nit en un paisatge lunar semblant al "Planeta Acsturiax".
El planeta axturiax? Jeje... què és això? Wei, sóc el Sergi, et parlo des del mail de la Nuria! Com t'ho has fet per desapareixer d'aquesta manera? Jej... l'últim que sabia era que erets al Raval! Ei, Cesc, et poso al meu hotmail, ok? Vaya aventura que t'estàs montant, tio... Imagino que deu ser genial! Estic mirant de començar a estudiar per tenir algun dia ( juj!, em costa, eh? Jeje... hauré d'anar mica en mica... ) el batxillerat per tenir accés a algun estudi, tampoc m'aclaro molt, però és un començament. Eh... des de fa dos dies, només...
ResponEliminaQue macos, si senyor....amb això estic d'acord....donen sense tenir,sempre amb un somriure....somriuen moltíssim....
ResponElimina