Cada dia ens sentim mes endinsats en la vida i costums de la muntanya.
La soledat dels pastors, el treball callat de les dones, la quietud de les pedres i la vigilancia silenciosa dels nuvols, no impedeixen la amabilitat d'aquesta senzilla gent, que malgrat no tenir res senten la necessitat de compartir-ho tot.
Avui hem conegut a Driss, el petit pastor i a Hatou, el seu company mentre ens endinsavem per la vall en direccio a la cascada Akshiam amb el recent conegut Atman ( guia de l'alberg Ibrahim).
Com mes dies passem en aquestes muntanyes, mes ens cala la sensacio d'humiltat fent-nos plantejar fins a quiun punt es necessari un sistema de vida occidental on, per general prima la rapidesa i l'individualisme.
Aqui t'adones que el mes important es el tracte huma i que tota la resta es superflu.
L'alberg del senyor Ibrahim? era a Agdal, en un poble perdut de l'alt Atles, camí d'Imilchil? Ibrahim era un senyor molt amable, hospitalari, amb una cama més curta, que coixejava...va morir fa pocs mesos en un accident de quark....pobre senyor, era un amor...
ResponEliminaM'està encantant llegir aquesta aventura (llàstima no haver-la descobert abans!)....quan hi torni seguiré més de prop els vostres passos!!!!!
Muri