80 kilometres de pedalada ens porten fins a les Gorges del Todra.
Just entrem en aquesta zona, carregada d'una magia especial, comencem a percebre un canvi important. Els paisatges i escenes de pobresa i els nens enfangats que demanaven Dirhams i menjar, desapareixen i tenim la sensacio que entrem en un parc tematic a l'estil Walt Disney.
Els cotxes aque ens creuem, molts amb matricula francesa o espanyola, son conduits per families martroquines de classe mitja /alta.
En una parada a mig cami ens paren a saludar tres motoristes de trial. Les robes esportives amb que vesteixen semblen armadures exagerades per les proteccions, amb el detall d'anar tots de negre. No ens extranyem quan ens diuen que son Madrilenys... Nomes els falta la llança i l'escut per acabar de ser "conquistadores espanyoles". Suposem que poden ser de la nazional per la jeta que tenen... Quina flipada que porten la caballeria de supermotoristes!!!
Dormim al terrat de l'alberg "Les etoiles du Todra", i notem que hem entrat a una zona preparada pels turistes on els nens ja no saluden amb inocencia pero es banyen al riu amb banyadors de marca i un bon cotxe al costat.
amigos francecs y andreu, hoy por fin he podido comprobar las aventuras y desventuras de vuestro viaje.La verdad es que nada más venir intenté echarle un ojo al blog pero no se me cargaba y hoy de nuevo me he metido y no dejo de sorprenderme con los paisajes, los lugares, la gente y los colores con los que os estáis encontrando y con los que seguro soñaréis más de mil y una noche.Espero que vuestras andanzas concluyan de una manera satisfactoria y que al final del camino hayáis encontrado lo que buscabais. (algunas cosillas se me escapan de la narración, pero bueno sigo más o menos la lectura) gracias por esta bonita cronica ilustrada u un abrazo muy grande desde Segovia, Alejandro
ResponEliminaEI molt guapes les fotos!
ResponEliminaQue vagi molt bé!